La franja d’edat en què s’utilitzen més els videojocs són dels 18 als 34 anys, i ens aporten diversió, joc i entreteniment. Així doncs, no podem parlar del videojoc com una eina educativa, però sí que a través del videojoc es pot buscar la motivació i l’interès que l’educand necessita, i enfocar i re-adaptar cap a aquesta direcció les pràctiques educatives, ja que existeix una clara interrelació entre el joc i l’aprenentatge; una clara manera d’aprendre és jugant. El joc produeix plaer i satisfacció, estimula l’afany de superació, així com també les funcions físiques, psicològiques i fins i tot socials, i suposen una oportunitat per expressar sentiments i descobrir emocions. La transmissió de coneixements a través del joc, no només incrementen la motivació i l’interès per part dels alumnes, sinó que això també fa que hi hagi una assimilació més gran dels conceptes transmesos.

Per grups hem hagut de cercar a internet algun videojoc al que haguéssim jugat, i buscar-li les finalitats que el caracteritzen. Ni el Jordi ni jo sóm aficionats als videojocs, així que no hem escollit cap videojoc que coneguessim i per tant ens motivés. Ens hem decidit per un videojoc relacionat amb l’esport: el mini ping pong. Hem pensat que seria una bona manera utilitzar aquest format multimèdia com a base per explicar aquest esport: el nombre de jugadors que poden participar i les normes que regulen aquesta activitat física.

Es tracta d’una pàgina web enfocada a tot tipus de públic com docents, pares, alumnes i insitucions escolars, i això fa que sigui molt més enriquidora per la multiplicitat d’enfocs, formats i conceptes que s’hi inclouen.

Anàlisi Web 

Amb en Jordi, vam decidir enfocar el nostre treball a una temàtica que ens motivés, i vam decidir enfocar – la al viatge de final de curs dels alumnes de 6è de primària; representa que per celebrar el final d’aquest període educatiu, es decideix marxar a Londres de viatge, i els alumnes participen en l’organització del mateix, cercant informació d’interès sobre la ciutat en qüestió, amb la finalitat de conèixer què és el que visitaran.

Vam decidir buscar un protagonista que fos el conductor de la nostra WebQuest, en Sherlock Holmes, per tal que motivés als alumnes en la seva investigació.

A partir d’aquí, vam anar proposant les diverses activitats que volíem que els alumnes realitzessin, relacionant les matèries que es treballen a l’aula amb la motivació i l’interès que els podia despertar que el tema central, entorn en qual giraven totes les activitats, fos la ciutat de Londres.

 He gaudit realitzant aquesta activitat, i a més he conegut una pràctica educativa que desconeixia, i que m’ha semblat molt interessant per portar – la a terme, ja que es treballen moltes matèries alhora, i això enriqueix el coneixement i l’aprenentatge dels alumnes.

Hem aprofitat la sessió per resoldre els últims dubtes que ens sorgien i, mentrestant, alguns grups que anaven finalitzaven la pràctica, ens l’exposaven.

Ha estat molt positiu observar les diferents WebQuest que els companys han realitzat, i veure la diversitat de formats, temàtiques i activitats que s’han presentat.

Al llegir – me el document vaig començar a tenir unes petites nocions sobre què significava aquest nou concepte per a mi, però esperava la xerrada perquè em quedés molt més clar. Quan va finalitzar la sessió amb en Xavier Kirchner, vaig quedar – me sorpresa, ja que sortia de l’aula amb els mateixos coneixements que ha via entrat. Em va tranquil·litzar saber que era una opinió generalitzada del conjunt de la classe, però vaig decidir buscar també pel meu compte què significa aquest concepte, i finalment he entès, amb la suma de les diferents explicacions, que quan es parla de la web 2.0 es refereix a la transmissió percebuda a Internet de les webs tradicionals a aplicacions web destinades a usuaris en què els propulsors esperen que, en molts casos, els serveis de la web 2.0 substitueixin les aplicacions de l’escriptori.

Amb en Jordi hem escollit enfocar – la al viatge de final de curs a Londres dels alumnes de 6è de primària. Hem pensat que han de ser partíceps de l’organització del seu viatge, i per tant, documentar – se abans de marxar; hauran de cercar informació dels llocs d’interès, així com també indagar quin és el context històric de la ciutat que visitaran.

Amb el Jordi, hem triat l’anunci Si tú lees, ellos leen; dirigit als alumnes de 3r. de primària. És un anunci que potencia l’exemple com a pràctica educativa que s’ha de portar a terme des de la família com a agent educador.

Reflexió de l’article: Imatges en textos escolares: funció, rellevància i característiques des d’una perspectiva didàctica, Silvina Carmen Casalblancas

¿Què és el que recordem dels llibres textuals que teníem  a l’escola? Els dibuixos.Les imatges que tanta força tenen, estan prèviament seleccionades i /o dissenyades per l’estructura a la que obeeix el llibre en qüestió.Vivim en una era en què existeix una gran invasió d’imatges: als videojocs, a Internet, al cinema, a la televisió, o a la publicitat. Y l’escola no pot ser aliena a aquesta realitat, ja que no apreciaria uns recursos de gran utilitat educativa (Santos Guerra, 1984).Santos Guerra diu que el proceso educativo no consiste en reglamentar las cosas ofrecidas a la mirada, sino un educar a la persona para que sepa mirarla.Les imatges en textos escolars poden analitzar – se des de diverses perspectives, però la que s’ha de tenir més present és la funció didàctica, és a dir, entendre el valor de la imatge  com a intencionalitat pedagògica, més enllà de la seva funció estètica i motivadora. La tipologia de les imatges estan vinculades al tipus de llibres i a les edats a qui van dirigits.La paraula “imatge” engloba multitud de conceptes, així com les imatges sensorials, les mentals, les reals, les virtuals. En els llibres de text escolar, ens referim a les imatges visuals, i dins d’aquestes, a les imatge fixes. Unes imatges que no es refereixen només als dibuixos en sí, sinó que també existeixen altres categories com les fotografies, els mapes, o els gràfics.En el text es parla també de les diferents funcions que poden realitzar les imatges en els llibres de text: funció estètica – motivadora (funció en què els llibres de text hi posen més èmfasi), explicativa, demarcada de temàtiques, de suport al significat del text, informativa en sí mateixa, de base d’anàlisi d’una temàtica, de senyalar la il·lació d’un tema entre diferents disciplines, comprovadora de coneixements, o unificadora. Funcions que no són excloents, ja que una imatge pot tenir diverses funcions al mateix temps. També s’ha de tenir en compte que la funcionalitat de la imatge està influenciada per la mida que ocupi a la pàgina, així com també per la seva ubicació.   En el text s’exposa també que la lectura d’imatges és una activitat paral·lela a la iniciació de la lectura – escriptura. Les imatges poden adquirir diverses funcions i poden esdevenir en facilitadores d’aprenentatges complexos.Ara bé, no tots els llibres de text són bons en el sentit didàctic. Per aquesta raó, és imprescindible l’anàlisi crític que els docents facin de les imatges presents als llibres.Y el docent, per treballar amb els seus alumnes, escollirà uns llibres o uns altres, segons els continguts ideològics dels mateixos. A través de les imatges es relativitzen les múltiples possibilitats de recreació en imatges d’un mateix text, o la lliure interpretació del mateix.Rodríguez Diéguez (1977) descobreix situacions on la paraula no pot representar conceptes; afirma que la imatge tendeix més a la polisèmia que la paraula.Finalment s’exposa que seria important que des de l’educació, s’ensenyés a interpretar les imatges dins de la seva especificitat.