Bertajuan’s Weblog

Avui hem començat la sessió parlant dels videojocs; què són, per què serveixen, què ens aporten, si tenen o no finalitats educatives, etc.

La franja d’edat en què s’utilitzen més els videojocs són dels 18 als 34 anys, i ens aporten diversió, joc i entreteniment. Així doncs, no podem parlar del videojoc com una eina educativa, però sí que a través del videojoc es pot buscar la motivació i l’interès que l’educand necessita, i enfocar i re-adaptar cap a aquesta direcció les pràctiques educatives, ja que existeix una clara interrelació entre el joc i l’aprenentatge; una clara manera d’aprendre és jugant. El joc produeix plaer i satisfacció, estimula l’afany de superació, així com també les funcions físiques, psicològiques i fins i tot socials, i suposen una oportunitat per expressar sentiments i descobrir emocions. La transmissió de coneixements a través del joc, no només incrementen la motivació i l’interès per part dels alumnes, sinó que això també fa que hi hagi una assimilació més gran dels conceptes transmesos.

Per grups hem hagut de cercar a internet algun videojoc al que haguéssim jugat, i buscar-li les finalitats que el caracteritzen. Ni el Jordi ni jo sóm aficionats als videojocs, així que no hem escollit cap videojoc que coneguessim i per tant ens motivés. Ens hem decidit per un videojoc relacionat amb l’esport: el mini ping pong. Hem pensat que seria una bona manera utilitzar aquest format multimèdia com a base per explicar aquest esport: el nombre de jugadors que poden participar i les normes que regulen aquesta activitat física.

Hem començat la sessió, exposant les WebQuest que quedaven per presentar, i després hem començat a fer la quarta activitat: l’anàlisi d’una pàgina web. Entre tots, i amb l’ajuda de l’Anna hem analitzat la pàgina www.familiaforum.net, i després per grups, hem hagut de cercar una pàgina dins l’àmbit de l’educació i analitzar tots els ítems que se’ns exposaven a l’activitat. 

Avui havíem de presentar les WebQuest, però alguns grups, entre els quals nosaltres, no ho hem pogut fer per problemes alhora de penjar – la, tot i que ja la teníem enllestida.

Hem aprofitat la sessió per resoldre els últims dubtes que ens sorgien i, mentrestant, alguns grups que anaven finalitzaven la pràctica, ens l’exposaven.

Ha estat molt positiu observar les diferents WebQuest que els companys han realitzat, i veure la diversitat de formats, temàtiques i activitats que s’han presentat.

Avui ha vingut en Xavier Kirchner a parlar – nos de l’Aprenentatge  i Ensenyament 2.0.Prèviament ens varem haver de llegir un document on s’exposava què és la web 2.0, un àmbit del qual no n’havia sentit a parlar abans i per tant desconeixia en la seva totalitat.

Al llegir – me el document vaig començar a tenir unes petites nocions sobre què significava aquest nou concepte per a mi, però esperava la xerrada perquè em quedés molt més clar. Quan va finalitzar la sessió amb en Xavier Kirchner, vaig quedar – me sorpresa, ja que sortia de l’aula amb els mateixos coneixements que ha via entrat. Em va tranquil·litzar saber que era una opinió generalitzada del conjunt de la classe, però vaig decidir buscar també pel meu compte què significa aquest concepte, i finalment he entès, amb la suma de les diferents explicacions, que quan es parla de la web 2.0 es refereix a la transmissió percebuda a Internet de les webs tradicionals a aplicacions web destinades a usuaris en què els propulsors esperen que, en molts casos, els serveis de la web 2.0 substitueixin les aplicacions de l’escriptori.

Avui hem dedicat tota la sessió a confeccionar la nostra WebQuest.

Amb en Jordi hem escollit enfocar – la al viatge de final de curs a Londres dels alumnes de 6è de primària. Hem pensat que han de ser partíceps de l’organització del seu viatge, i per tant, documentar – se abans de marxar; hauran de cercar informació dels llocs d’interès, així com també indagar quin és el context històric de la ciutat que visitaran.

La sessió ha anat enfocada a presentar – nos què és i per què serveixen les WebQuest; el format que ha de tenir, com s’ha d’enfocar, i què s’hi ha d’incloure.Hem estat observant diverses WebQuest, i per grups de treball, hem escollit la temàtica i l’estructura de la WebQuest que nosaltres hem de crear.

Avui, la sessió ha estat enfocada a les imatges. Què fa que un dibuix sigui un bon dibuix? Els colors, els detalls, la perspectiva, el punt de fuga i la profunditat. A través de les imatges, expressem moviment, impaciència o  reflexió.Hem explicat un conte: Zoom. Visió d’una imatge en primer pla, i ens hem anat allunyant, observant on estaven situades les imatges anteriors. Hem exposat els diferents anuncis o trossos de pel·lícules escollits per cadascun dels grups, enfocats a l’àmbit educatiu. N’hi ha hagut de crítica cap al sistema educatiu, altres que potencien valors socials, i uns altres que donen a conèixer conceptes.La idea que ens ha exposat l’Anna, és que a part de tenir present a qui van dirigits els anuncis o trossos de pel·lícules, i en quina matèria els inclouríem si els haguéssim d’exposar als nostres alumnes, és important també que siguem capaços d’observar com s’exposen les imatges, què ens volen transmetre, més enllà del que se’ns diu amb paraules. 

Amb el Jordi, hem triat l’anunci Si tú lees, ellos leen; dirigit als alumnes de 3r. de primària. És un anunci que potencia l’exemple com a pràctica educativa que s’ha de portar a terme des de la família com a agent educador.

Reflexió de l’article: Imatges en textos escolares: funció, rellevància i característiques des d’una perspectiva didàctica, Silvina Carmen Casalblancas

¿Què és el que recordem dels llibres textuals que teníem  a l’escola? Els dibuixos.Les imatges que tanta força tenen, estan prèviament seleccionades i /o dissenyades per l’estructura a la que obeeix el llibre en qüestió.Vivim en una era en què existeix una gran invasió d’imatges: als videojocs, a Internet, al cinema, a la televisió, o a la publicitat. Y l’escola no pot ser aliena a aquesta realitat, ja que no apreciaria uns recursos de gran utilitat educativa (Santos Guerra, 1984).Santos Guerra diu que el proceso educativo no consiste en reglamentar las cosas ofrecidas a la mirada, sino un educar a la persona para que sepa mirarla.Les imatges en textos escolars poden analitzar – se des de diverses perspectives, però la que s’ha de tenir més present és la funció didàctica, és a dir, entendre el valor de la imatge  com a intencionalitat pedagògica, més enllà de la seva funció estètica i motivadora. La tipologia de les imatges estan vinculades al tipus de llibres i a les edats a qui van dirigits.La paraula “imatge” engloba multitud de conceptes, així com les imatges sensorials, les mentals, les reals, les virtuals. En els llibres de text escolar, ens referim a les imatges visuals, i dins d’aquestes, a les imatge fixes. Unes imatges que no es refereixen només als dibuixos en sí, sinó que també existeixen altres categories com les fotografies, els mapes, o els gràfics.En el text es parla també de les diferents funcions que poden realitzar les imatges en els llibres de text: funció estètica – motivadora (funció en què els llibres de text hi posen més èmfasi), explicativa, demarcada de temàtiques, de suport al significat del text, informativa en sí mateixa, de base d’anàlisi d’una temàtica, de senyalar la il·lació d’un tema entre diferents disciplines, comprovadora de coneixements, o unificadora. Funcions que no són excloents, ja que una imatge pot tenir diverses funcions al mateix temps. També s’ha de tenir en compte que la funcionalitat de la imatge està influenciada per la mida que ocupi a la pàgina, així com també per la seva ubicació.   En el text s’exposa també que la lectura d’imatges és una activitat paral·lela a la iniciació de la lectura – escriptura. Les imatges poden adquirir diverses funcions i poden esdevenir en facilitadores d’aprenentatges complexos.Ara bé, no tots els llibres de text són bons en el sentit didàctic. Per aquesta raó, és imprescindible l’anàlisi crític que els docents facin de les imatges presents als llibres.Y el docent, per treballar amb els seus alumnes, escollirà uns llibres o uns altres, segons els continguts ideològics dels mateixos. A través de les imatges es relativitzen les múltiples possibilitats de recreació en imatges d’un mateix text, o la lliure interpretació del mateix.Rodríguez Diéguez (1977) descobreix situacions on la paraula no pot representar conceptes; afirma que la imatge tendeix més a la polisèmia que la paraula.Finalment s’exposa que seria important que des de l’educació, s’ensenyés a interpretar les imatges dins de la seva especificitat.

Hem dedicat la classe a exposar les presentacions en PowerPoint de L’illa dels 5 Fars. Les he escoltat atentament, més enllà del que ens volien transmetre conceptualment, i he pogut observar que alguns dels interlocutors, inclosa probablement jo, no hem utilitzat les claus de la comunicació exposades a l’obra, mentre presentàvem el nostre treball davant la resta de companys/es. Hi ha hagut comunicadors però, que sí han aconseguit captar la meva atenció, més enllà de la creativitat de l’exposició; el to de veu utilitzat, el ritme, o la mirada còmplice que convidava enlloc de convèncer. Però també he observat que aquest fenomen està sotmès a la subjectivitat dels oients; no a tots en captiva una mirada, ni un to de veu, ni se’ns mouen les mateixes emocions en la transmissió d’un mateix missatge. 

Hem començat la classe amb una imatge projectada, on es veia un ordinador amb la pantalla encesa, i un home donant classe. Relacionat amb la xerrada d’en Guillermo Bautista, la pregunta és si aquest fenomen canviarà la manera d’ensenyar dels mestres i d’aprendre, dels alumnes.Dins d’aquest àmbit, s’exposa com a funció dels mestres donar suport als alumnes perquè usin correctament les noves tecnologies.Relacionat amb això, com ja exposat en la conclusió de la sessió anterior, si bé és cert que les noves tecnologies aporten un gran benefici a la societat, i fins i tot una gran interacció i feedback, no podem obviar la importància de relació personal i del contacte.Després del petit debat que ha generat la imatge, hem tingut temps per avançar i ·o acabar el PowerPoint de la illa dels cinc fars, tenint present en tot moment, la creativitat i els conceptes bàsics, a l’hora de realitzar la presnetació.

En Guillermo Bautista ens ha vingut a fer una xerrada sobre: L’Apropiació de les TIC a l’Aula, entenent les TIC com les Teories de la Informació i la Comunicació. Aquest concepte fa referència a l’ús explícit, sense limitació d’espai, de les noves tecnologies que han avançat en els darrers anys, d’una manera inimaginable.Les tecnologies són un àmbit implícit a l’ésser humà, i per aquesta raó, podem afirmar que humanitzen. Tot i així, dependrà de l’ús que se’n faci, podrem dir que les noves tecnologies són positives o negatives. Avui en dia, els infants són incapaços de concebre la societat sense la tecnologia; aquesta condiciona la seva vida, però els mestres, han de tenir criteris pedagògics per enfocar – ne el bon ús.Ens ha introduït la lectura d’un llibre: Mama, no me molestes, estoy aprendiendo; que fa referència a l’aprenentatge a partir dels videojocs. És un exemple clar, de com aprendre a partir de l’experiència, del contacte amb els coneixements transmesos. En aquesta mateix sentit, ens ha posat l’exemple clar de com un nen dibuixaria millor un quadrat: llegint un llibre on expliqués teòricament com fer – ho, o dibuixant una quadra pels animals? Evidentment la segona opció; li prestaran més atenció al dibuix, ja que li trobaran una utilitat a l’acció de dibuixar un quadrat.Ens ha parlat, també de la relació entre nen – tecnologia. La manera com la tecnologia es treballa en un àmbit individual, i la distribució dels ordinadors a l’aula condiciona l’aprenentatge, tant per part dels alumnes, com la feina del mestre. L’assignatura d’informàtica, no hauria de ser independent a les altres. L’ús de les tecnologies hauria de ser de fàcil accés. Segons la meva opinió, és cert que ni podem, ni hem de ser desertors digitals, ja que les noves tecnologies són, avui en dia, imprescindible en la nostre vida diària. Però tot i això, estic convençuda que les noves tecnologies no podran aportar mai el que es transmet a partir, tant de la comunicació verbal com de la no verbal. Avui en dia, estem tan acostumats a parlar a través de l’ordinador, o a enviar missatges al mòbil, que a l’hora de transmetre les emocions a la cara, ens costa.